La Xarxa Òmnia us proposa dos espais de participació per aquest St. Jordi 2006:
EDITORIAL CRUILLA
La Neus ha desaparegut i es pensen que se l’han endut a Babèlium, el país dels contes i les llegendes. L’Aleix viu una història plena de perills i situacions extraordinàries per alliberar-la.
Raul (gallego)
Punt Òmnia CPS “Francesc Palau”
El Prat de Llobregat
Autor: Manuel Rodríguez Troncoso
Obra del conegut metge en que explica en llengua gallega, la historia del seu llogarret natal, Guntín de Caniza (Pontevedra).Com explicar el seu amic i company de la UNESCO, El també “galaicopratenc” Manuel Dobaño, “d’una cosa tan petita com un llogarret sorgeix quasi una epopeia, la del poble gallec, víctima de l’emigració , el caciquisme i l’oblit secular”.
Raul (gallego)
Punt Òmnia CPS “Francesc Palau”
El Prat de Llobregat
Aquesta il·lustradora pratenca ha posat els dibuixos a la col·lecció de llibres protagonitzats per la Lila i escrita pel doctor Eduard Estivill i per Montse Domènec (“Lila va a l’escola”, “Lila té un germanet” , “Lila veu la tele”…, de l’editorial Beascoa. La Purificacion també ha il·lustrat altres llibres, aquest any, com “¡Dejame cocinar!” (Plaza y Janes) i “Adivinanzas monstruosas” (Edebe).
Jesús
Punt Òmnia CPS “Francesc Palau”
El Prat de Llobregat
Autor: Lamb, Kathryn;
Editorial: Montena
Éstas y otras órdenes retumban en tus oídos mientras lo único que a ti te apetece es estar en tu cuarto o hablar por teléfono con tus amigos. Y el caso es que ellos, los padres, dicen hacerlo todo por tu bien; tal vez el truco consista en aprender a vivir con sus manías y sus muestras de afecto, que no siempre coinciden con las tuyas. Este libro te servirá de guía para resolver algunas de estas situaciones y hacerte más fácil la supervivencia domestica.
Cristina
Punt Òmnia CPS “Francesc Palau”
El Prat de Llobregat
Autora: Mónica Jiménez
Conte infantil (editorial Barcanova) Conjuga fotos amb ninots de plastilina. La Pratenca Mònica Jimenez és autora tant del text com de les il·lustracions.
L’avi explica al Pau l’àlbum de fotos dels seus viatges per tot el mon: La Xina, el llac Ness i molts altres indrets.
Cristina
Punt Òmnia CPS “Francesc Palau”
El Prat de Llobregat
Autor: J.P.C
Punt Òmnia CP 4 Camins. Pascal.
Exposició de dissenys, cartells, punts de llibres: http://www.xarxa-omnia.org/cp4camins/
Autors: Manuel; Ivan
Punt Òmnia CP 4 Camins. Pascal.
Exposició de dissenys, cartells, punts de llibres: http://www.xarxa-omnia.org/cp4camins/
La religió cristiana va elaborar una rica tradició en els seus primers segles, destinada principalment a fer-la més comprensible al pobre enteniment de la major part de la població, pràcticament analfabeta i culturalment molt endarrerida, composada per un elevat nombre de esclaus i esclaves (per tant, sense dret a una educació) i per una població camperola cada vegada més nombrosa, amb el progressiu abandonament de les ciutats propiciat per la crisis de l’Imperi Romà que donaria pas a l’Edat Mitjana. En aquell context històric, un conjunt de tradicions orals, sovint sustentades per la pròpia Església tant en forma escrita (monestirs) com imagineria religiosa (retaules, icones, relleus escultòrics a les esglésies i catedrals), donaven suport al status social imperant, amb preponderància de l’estament religiós sobre el comú de la població, en aliança amb la pujant noblesa.
Es pot, doncs, encaixar la tradició de Sant Jordi en aquest marc social i històric. Els seus orígens a Capadòcia, el que avui és el centre de Turquia però que al segle IV després de Crist era coneguda com Àsia menor, el situen a l’època immediatament anterior a l’adopció oficial del cristianisme per l’Imperi Romà. Ja havien acabat les persecucions de cristians iniciades per Neró, i que es perllongaren amb major o menor crueltat segons els emperadors al llarg de més de dos segles. Ara era el moment en que el cristianisme, al fer-se oficial per a tot l’imperi, lluitava per adjudicar-se un paper exclusiu i cada cop més important en la vertebració de la societat. En aquest paper la preponderància de la vida futura, més enllà de la mort, la vida eterna, la salvació de l’ànima en definitiva, era absoluta. No importaven les penúries i dificultats de la vida terrenal, que eren només un preparatiu per a la més important, la vida eterna. De manera que tota la tradició cristiana elaborada al llarg d’aquells segles es dirigí a mostrar a la població exemples de vida dedicada a la oració, a la alabança a Déu o a nobles empreses que fossin un model a seguir. En aquests segles neixen les vides de sants, com els martiris de Sant Esteve o Sant Andreu, per citar alguns dels més coneguts, el primer martiritzat en una graella i el segon travessat per múltiples fletxes.
Sant Jordi no fou un sant martiritzat, més aviat tot el contrari. Enllaça amb una élite de sants guerrers i lluitadors, com Santiago “matamoros” o Santa Joana de Arc. La llegenda ens diu que va matar un dragó i alliberà la princesa que aquest dragó retenia. El que passa és que la llegenda té una base històrica certa. Sant Jordi va existir. Si bé no se sap amb certesa la data en que va néixer, sí se sap que ho va fer, com es va indicar abans, a Capadòcia, i que morí aproximadament l’any 303 després de Crist. Va alliberar a filles de personatges il·lustres d’una ciutat pagana a Líbia, al nord d’Àfrica, a la província de Cartago, que havien estat segrestades. La imaginació transformada en tradició convertí els raptors en un dragó, els governants de la ciutat en el rei amant de la seva filla, i les filles segrestades en una bella princesa. Es prou evident l’exemple que es volia transmetre a la població. El rei representava la pròpia Església, el dragó personificava el dimoni i el pecat, i la princesa era la població, “filla de la mare Església”, que era salvada del dimoni i/o el pecat per mediació de sants “al servei” de la Església. El missatge era clar: només hi ha salvació sota la protecció, directa o indirecta, de la Església.
Amb el pas de los segles les tradicions arriben a perdre part del seu significat original i n’agafen altres matisos, en ocasiones més profans, atorgats per la pròpia gent. Diu la llegenda que Sant Jordi li donà a la princesa una rosa quan matà el dragó, i aquesta tradició s’ha convertit amb el temps en el tret més distintiu de la festa, arribant a adquirir un caràcter de “dia dels enamorats” a Catalunya, reservat a la resta del món per a altres dates. La coincidència de la mort en aquesta data, 23 de abril, de dos genis de la literatura universal, com Cervantes i Shakespeare, completà la tradició del “dia de la rosa” afegint el “dia del llibre”, que s’ha convertit en la contrapartida femenina a l’obsequi de la rosa.
En un món tan profà i mancat de creences com l’actual hom pot arribar a preguntar-se si el paper de Sant Jordi segueix sent necessari i útil. Podria semblar que no, ja que que els dimonis actuals son fàcilment identificables, tot i que no tant la manera d’acabar amb ells. Ja no queden herois capaços d’enfrontar-se a tals perills, i si apareixen ja s’encarregaran els polítics i/o les multinacionals de fer-los desaparèixer o, al menys, encarregar-se d’un segur fracàs. Cada persona ha d’enfrontar-se més o menys sola als seus propis dragons per alliberar les seves pròpies princeses. Es podria dir que en el món actual Sant Jordi viu dins de cadascú de nosaltres, encara que només sigui en una petita part, i que el dragó pren una multitud de formes (hipoteca, “mobbing” laboral, comunitat de veïns, amic barrut, sou miserable, etc.). La princesa alliberada acostuma adoptar una franca forma d’utopia, quelcom amb freqüència fora del nostre abast, que podríem identificar amb la felicitat. Potser ens ceguem amb els grans objectius i perdem de vista els petits detalls. A mi sempre m’ha agradat el clima que es respira en un matí de Sant Jordi. No és festiu (si no coincideix amb un diumenge, com enguany), però es respira un aire diferent, més alegre, més lleuger, més amable. Potser sigui per les roses. Potser sigui perquè gairebé tothom somriu. Potser sigui per l‘ambient de mercat al carrer que propicien les parades de roses i de llibres. Però jo em quedo amb un petit detall: és un d’aquells pocs dies en que tothom pensa, principalment, en una altra persona, i a pesar d’això, tothom és feliç; la dona a qui regalar una rosa o l’home a qui regalar un llibre. I que duri…
Autor: JORDI
Punt Òmnia CP 4 Camins. Pascal.
Exposició de dissenys, cartells, punts de llibres: http://www.xarxa-omnia.org/cp4camins/
Els nens i nenes de la Ludoteca han fet la seva aportació a la festa de Sant Jordi des del Punt Òmnia Av. Pomar, a Badalona. Tenens entre 5 i 7 anys i moltes ganes d’escriure i dir la seva. Aquí teniu una petita mostra.
“Als meus pares”
Ai mareta del meu cor que
T’estimo com un sol per mi
Tu ets tot. Les flors de la
Primavera i las roses de
L’amor.
Ai paret del meu amor
Que t’assembles a un cor.
I tu ets tot per mi i a tots
Dos us estimo molt com
Una rosa de l’ámor.
De part de la vostre filla Andrea S.
” El dragón congelado”
Un dragón se traga una flor.
Le da un ardor.
En el corazón.
se muere de calor.
¡Oh, pobre dragón!
El caballero le mete en el congelador
El dragón se murió como helado!
Mejor así,
La princesa se salvó.
Natan
“Primavera”
La primavera és un amor
com les teves fruites en flor.
I quan estàs tu, noto el teu cor,
Groc, brillant, com d’or.
El caçador San Jordi va matar al drac
i el va tirar a un llac.
Per salvar la princesa
De la que es va enamorar.
Patricia.
Hagamos un trato
Compañera,
usted sabe
que puede contar conmigo,
no hasta dos ni hasta diez
sino contar conmigo.
Si algunas veces
advierte
que la miro a los ojos,
y una veta de amor
reconoce en los míos,
no alerte sus fusiles
ni piense que deliro;
a pesar de la veta,
o tal vez porque existe,
usted puede contar
conmigo.
Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo,
no piense que es flojera
igual puede contar conmigo.
Pero hagamos un trato:
yo quisiera contar con usted,
es tan lindo
saber que usted existe,
uno se siente vivo;
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos,
aunque sea hasta cinco.
No ya para que acuda
presurosa en mi auxilio,
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.
